Pot semblar un conte però us volem explicar què hem viscut aquests dies amb les nostres mascotes, les abelles.

L ‘Ana va saber que era prota i va marxar amb l’abella Trapella a gaudir d’un cap de setmana fantàstic, com sempre. Però resulta, que el divendres mentre jugaven juntes a l’autobús de camí a casa, a l’ arribar a la parada, l’Ana va baixar però l’abella es va amagar. Quan l’Ana va veure que no hi era es va posar molt trista i junt amb la seva mare van fer l’impossible per trobar-la. Van pensar que l’abella Trapella es va amagar perquè volia anar amb la seva família. Més tard, la mare de l’Ana va aconseguir una altra abella, una mica diferent a la nostra però igual de bonica. L’ Ana ja estava contenta!

El dilluns quan l’Ana va arribar amb la nova abella i la van veure els seus companys i companyes es van quedar una mica sorpresos i es que de seguida es van adonar que no era la Trapella. L’Ana ens va explicar què va passar i ho vam entendre. Però ara li havíem de posar nom… l’abella Mima. Estàvem molt contents però a l’hora una mica amoïnats ja que no sabíem si l’abella Mima sabria fer medalles de prota o no i vam estar cada dia preguntant-nos si quan arribés el divendres en faria una. Tinc la sensació que se’ns va fer llarga la setmana però quan va arribar divendres i vam veure que l’abella Mima també sabia fer medalles ens vam alegrar moltíssim, a la classe es respirava alegria.

Ara tornen a estar totes juntes a la classe… creiem que van ser les altres abelles

les que es van encarregar d’explicar a la Mima com es feien les medalles!!!

 

 

l’abella Trapella                                                                                         l’abella Mima

OI QUE S’HI ASSEMBLEN MOLT???